dissabte, 24 de març del 2012

La cova de can Maurí (Berga)

El 21 de març de 2009, en aquest blog, vaig escriure sobre la cova de can Maurí, comentant els treballs de Mn. Serra i Vilaró, l'any 1921.
Doncs bé, el 6 de novembre de 1904, La Ilustració Catalana (p. 741-742) publicava un curiós article de Mn. Bonaventura Ribera, on explicava que, com una mena de Covadonga bergadana, a la cova de can Maurí -que ell anomena Camp Maurí i fa derivar de Mauritània- s'hi refugiaren els bergadans que van lluitar contra les tropes sarraïnes d'Abderraman, a les qual van derrotar almenys en cinc ocasions. Aquells vassalls del comte Oliva Cabreta -que seria el Don Pelayo català- van convertir la cova en el seu centre d'operacions. Segons el mossèn, la festa de la Patum es va originar com a recordatori de les gestes que tenien el seu punt de partida en la cova de can Maurí.
Aqui teniu les dues fotos que acompanyaven l'article, disset anys abans dels treballs -ara molt més seriosos- de Mn. Serra Vilaró.

La perafita de Cervera de la Marenda

L'any 1890, l'eminent geòleg Jaume Almera, acompanyat d'Artur Bofill, va fer una excursió per la Catalunya Nord, que, amb el títol de Cinch dias a través dels Alberes, lo Rosselló y la Cerdanya, es va publicar en una sèrie d'articles a La Ilustració Catalana. En el primer article escrivien:
En lo tret de Cervera a Banyuls, en las recotzadas que forma la costa espadada, mereix esmentarse la de Peyrafita, hont existeix un menhir de la qual pren lo nom. Està situat a mà dreta y a pochs metres de la via fèrrea, prop del pont hont aquesta se crusa ab la carretera que uneix també adbuas poblacions. Donam de aquest menhir un dibuix qual croquis tragué M. Brutails, distingit arxiver del departament de la Gironda, qui tingué la amabilitat de facilitarnoslo.
(La Ilustració Catalana, núm. 241, 31.7.1890, p. 227)
El dibuix no va aparèixer fins el següent número de La Ilustració Catalana (núm. 242, 15.8.1890, p. 245).
Aquí teniu el croquis del menhir i una foto feta el 18 de novembre de 2001.

diumenge, 11 de març del 2012

La Cueva de Menga

Situat a Antequera (Málaga), d'aquest dolmen es va dir que era le plus beau et le plus parfait des dolmens connus. (Jean d'Estienne, 1878).
Si el 1878 era el més bell i perfecte dels dolmens coneguts, el 2012 ja es pot assegurar que és el més bell i perfecte de tots els dolmens del món.
Acaba de sortir publicat el magnífic llibre de Juan Sánchez-Cuenca, Menga en el siglo XIX, editat per la revista de prehistòria d'Andalusia, Menga, en la seva col·lecció de monogràfics (aquest és el 2n). Al llarg de 93 pàgines Juan Sánchez-Cuenca repassa totes les notícies fonamentals publicades sobre aquest dolmen al llarg del segle XIX, tot i que, com diu l'autor: la lista de referencias bibliográficas sobre Menga en el siglo XIX es interminable; es decir, no es cuantificable. Al llarg del llibre, no només tenim ocasió de seguir el que es deia de la Cueva de Menga, sinó que, a més a més, podem apreciar com va anar canviant la forma en què s'interpretaven els grans monuments megalítics.
L'estiu passat vaig tenir ocasió de visitar la Cueva de Menga. El cert és que deixa atònit la grandària de les pedres; i el cap no para de donar voltes, rumiant amb quines tècniques es va poder construir. No us perdeu el llibre ni el dolmen.