divendres, 11 d’octubre de 2013

Restauració de la cista del Pla del Coll

Fa pocs dies s'ha completat la restauració de la cista del Pla del Coll, de Balsareny, duta a terme per la restauradora Violant Bonet.
La cista va ser descoberta durant uns treballs fets en la carretera BP-4313, de Súria a Balsareny, a l'alçada del km. 45. Va ser publicada per primera vegada per Miquel Cura, al núm. 39 de la revista "Ilerda", l'any 1978.
En la primera foto (autor desconegut, Fons Miquel Cura i Morera, Museu Comarcal de Manresa), de voltants de l'any 1977, es pot veure a la dreta a Miquel Cura. La segona foto és de l'any 2004 i la tercera és de fa pocs dies, un cop acabada la restauració.




dimecres, 31 de juliol de 2013

Stonehenge

Tot i que actualment és una fira turística una mica angoixant, per la quantitat de gent que visita el monument, el lloc i les pedres són espectaculars, i són una anada obligatòria per als "megalitistes" de tot el planeta. És, sens dubte, el monument megalític més important de la terra. 

dijous, 11 de juliol de 2013

Una notícia sobre el dolmen de Llanera

El 20 de gener de 1916, el bisbe de Solsona va demanar una subvenció a la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades per excavar el dolmen de Llanera. La Junta li va concedir 1.000 ptes. i el bisbe va encarregar al director del Museu Diocesà de Solsona, mossèn Joan Serra Vilaró l'excavació del dolmen. Un any després, el 10 de febrer de 1917, Serra Vilaró presentava la memòria de l'excavació, sense indicar quan s'havia dut a terme. Més tard, el 1927, a la seva obra Civilització Megalítica a Catalunya, Serra Vilaró, en donar la orientació del dolmen, deia que l'havia pres el juny de 1916. L'1 de juliol de 1916, el diari "El Pla de Bages", de Manresa, a la pàgina 3, publicava la notícia que adjuntem, on s'informava que s'estaven fent excavacions al dolmen de Llanera. Així que tot plegat ens indica que els treballs es van dur a terme els mesos de juny i juliol de 1916.

dissabte, 11 de maig de 2013

El dolmen de Burbre (Alt Urgell)

El proppassat 5 de maig el Miquel Ribó va donar notícia de la descoberta d'un nou dolmen en el municipi de Montferrer i Castellbó. Està situat a 300 metres a llevant del coll de Burbre, en el cim de la Roca del Carret. Conserva bona part del túmul, ben marcat per un peristàlit que sembla formar un anell interior, mentre que s'endevina un altre anell de pedres més exterior. L'anell interior fa 6 m de diàmetre en sentit E-W i 7 m en sentit N-S. L'exterior fa uns 8 m en totes les direccions. La cambra està orientada en el sentit E-W, sense que es pugui determinar en quina banda era la capçalera, ja que només conserva les dues lloses laterals i la coberta. La llosa de la banda de migdia, que en les fotos pot semblar un aflorament rocós natural, està caiguda gairebé del tot. Quan la cambra es va plegar per aquella banda, segurament a causa de la pressió de la coberta, la coberta va ser arrossegada i desplaçada cap al nord per l'empenta de la llosa sud, però no va arribar a caure, de manera que la cambra es va estabilitzar en un nou equilibri, tal i com es veu ara.
En la primera foto es pot apreciar perfectament el peristàlit. La segona foto està presa des de ponent cap a llevant i la tercera des de llevant cap a ponent; i, com que ens hem descuidat el jaló, en aquesta darrera foto us hi poso el Jordi Pasques, perquè us doni una idea de les dimensions de la cambra.



dimecres, 24 d’abril de 2013

Nova ubicació del web ARCIS

Seguint la política de les grans empreses, en què el client és el que menys importa, Movistar, antiga Telefónica, deixa sense servei d'allotjament web als seus usuaris a partir de l'1 de maig. Així que la web d'ARCIS (dòlmens i menhirs de Catalunya) ha passat a allotjar-se a Google. L'adreça http://arcis.co.nr es manté i redirecciona a google automàticament.

dilluns, 1 d’abril de 2013

Pedra dreta de la vinya del Nasiet

Marcant l'accés a un petit camp i tocant un tros de mur de pedra seca hi ha la pedra dreta que podeu veure a la fotografia. És molt possible que sigui moderna, però hi ha dos detalls que poden servir d'argument en favor d'una certa antiguitat. En primer lloc, si és que és un muntant d'una porta d'accés al camp, només n'hi ha un. A l'altra banda no hi ha cap altra pedra dreta ni cap altre tros de mur, amb la qual cosa realment no delimita cap espai ben definit. En segon lloc, a 225 metres en línia recta, hi ha el paradolmen de la vinya del Nasiet, que ja ha estat publicat en el bloc antic d'Arcis (vegeu entrada de 7.11.2009 a cat.bloctum.com/arcis).
Sigui el que sigui, aquí en teniu una foto.

diumenge, 17 de febrer de 2013

Polèmica pel dolmen de Llanera

No us perdeu aquesta notícia del diari Regió 7 del 16 de febrer de 2013:
http://www.regio7.cat/solsones/2013/02/16/indicadors-del-dolmen-reobren-polemica-llobera-tora/224987.html
Resulta  que per aquella zona els termes municipals i comarcals s'han mogut força, i no es posen d'acord a quin municipi pertany el dolmen de Llanera. De fet, pel que sembla, no es posen d'acord ni amb el nom. En aquest sentit caldria recordar que el dolmen el va excavar i publicar per primera vegada mossèn Joan Serra i Vilaró, l'any 1916, amb el nom de "dolmen de Llanera", amb el qual s'ha conegut des de llavors en la literatura megalítica. És cert que en la seva memòria mossèn Serra i Vilaró diu que vulgarment era conegut com a "Torre del Moro".
El dolmen es troba a x=373567, y=4639650, z=856 (UTM, ETRS89), pràcticament sobre la línia dels termes de Llobera i Torà i es degué usar com a fita termenal. Atès que en molts llocs, i durant molt de temps, els monuments megalítics es van usar com a fites (vegeu la revista Modilianum, núm. 41) les discussions sobre a quin municipi pertanyen alguns monuments megalítics es presenten amb certa freqüència i, generalment, els municipis implicats no es posen d'acord; la qual cosa, a la pràctica, vol dir que els uns pels altres, la casa sense escombrar.
Potser és ingenu pensar que el què estaria bé és que es posessin d'acord. Però, ingenu o no, això és el que haurien de fer.

dimecres, 30 de gener de 2013

Dolmen del rec del mas Ventós

Fa pocs mesos es va trobar un nou dolmen al terme de Palau-saverdera (Alt Empordà). Es tracta del dolmen de la barraca del rec del mas Ventós, situat al vessant sud de la serra de Rodes, sobre la badia de Roses. El dolmen es troba en un indret de forts pendents i roques escarpades. Per arribar-hi cal baixar des del mas Ventós al dolmen de la muntanya d'en Caselles. Des d'allà cal baixar entre el rocam fins a la llera del rec del mas Ventós. Després de creuar-lo cal pujar per l'altra banda fins arribar a una barraca, a l'interior de la qual es troba el dolmen. Conserva a l'interior dues lloses de la cambra i la gran llosa de coberta, que ara és la coberta de la barraca. Integrades al marge de pedra seca on hi ha la barraca, i cap a la banda sud, es veuen dues lloses clavades formant angle recte que podrien ser restes del corredor, ja que pel gran pendent no sembla versemblant que estès orientat cap al rec, seguint el vessant. A la seva vora, en un gran bloc de pedra es veuen dues cassoletes a la seva superfície.

dimarts, 1 de gener de 2013

Any Nou, menhir nou!!!

Fa unes setmanes el Saül Garreta va topar-se amb una pedra dreta no gaire lluny de Solanell (Castellbó, Alt Urgell). Ahir, amb el Jordi Casamajor, i guiats pel David Manzanera, vam anar a veure-la. Es troba a l'interior d'un bosc, amb una vegetació molt uniforme i sense cap referència, de manera que és difícil trobar-la sense GPS o sense que algú t'hi porti. La pedrafita és situada en un terreny inclinat, per això els qui la van plantar van fer una petita plataforma amb pedres, per aplanar el terreny on s'assenta. Es troba en un serrat conegut com a Serrat del Salze, així que vam decidir anomenar-lo MENHIR DEL SERRAT DEL SALZE. La pedra és apuntada. Fa 160 cm en el seu punt més alt, 47 cm d'amplada i uns 28 cm de gruix. Té un aspecte molt regular, com si hagués estat treballada, tot i que la roca del país s'exfolia bé i fàcilment. La seva altitud és de 1610 m, i no és lluny dels dòlmens de la Boïga del Gavatxo i del Ras de Conques.