diumenge, 21 de febrer de 2016

Més sobre Santa Eugina

Va prenent cos la possibilitat que Santa Eugina de Solans estigui certament aixecada damunt un túmul, probablement prehistòric. Tant en les ortofotos de l'ICGC com de l'IGN, de diferents anys, es veu perfectament un túmul d'uns 22 m de diàmetre, al centre del qual s'aixeca la petita capella.
Recentment, l'IGN ha posat en servei el visor IBERPIX 3D, que amb unes ulleres anaglífiques (les que tenen un ull vermell i l'altre blau) permet veure les fotos aèries en 3D. En aquest cas, encara es veu més clarament l'anomalia geogràfica en el lloc on s'aixeca la capella.
Aquesta és la imatge 3D de Santa Eugina:

dissabte, 20 de febrer de 2016

El misteri de la capella de Santa Eugina

En la mateixa visita d'ahir, 19 de febrer de 2016, el Manel Trepat ens va cridar l'atenció sobre una curiosa capella, situada en un indret notable. Es tracta d'una petita esglesiola, dedicada a Santa Eugina (sic) (suposem que Eugènia?). Allò que és destacable és que la capella està sobrealçada del terreny que l'envolta, i sembla construïda sobre un túmul. Si això fos així, seria el primer cas, a Catalunya, d'una església situada exactament al damunt d'un túmul prehistòric. El precedent més conegut a Espanya és el de la capella de la Santa Cruz, a Cangas de Onís (Astúries). En qualsevol cas, ara per ara, és una qüestió oberta, la de si realment el monticle sobre el qual s'alça la capella és antròpic i, en cas afirmatiu, si es tracta d'un túmul prehistòric, o, simplement, és una irregularitat del terreny.


El dolmen de Gavernet, el túmul de Mardiscla i la cabana de lo Sell

Ahir, 19 de febrer de 2016, amb el Manel Trepat i el Gerard Remolins, vam visitar diverses noves estructures, que el Manel ha localitzat a l'Alt Urgell.
El primer monument és un dolmen inèdit: el dolmen de Gavernet, a Aravell (Montferrer i Castellbó). Es tracta d'un petit sepulcre, possiblement de planta subcircular, amb un túmul d'uns 7 m de diàmetre, perfectament visible. Queden dretes algunes de les petites lloses laterals.
El següent és un gran tarter, a Mardiscla. No són visibles lloses de la possible cambra, ni cràter de violació. Tampoc s'aprecia cap mena de cròmlec. Això fa que la seva adscripció prehistòrica sigui dubtosa, tot i que el tarter és fet amb pedres de mesura molt uniforme i té un diàmetre de 12 m.
El tercer és una cabana enrunada a lo Sell, damunt de Pallerols del Cantó. La cabana està atrinxerada per la banda nord, i al seu interior hi ha, al fons, una llosa dreta i una altra que es recolza damunt seu. A l'exterior, per la mateixa banda nord, són visibles restes del què podia haver estat el túmul. Per la banda sud, el terreny està retallat formant un marge. Dóna la sensació que la meitat inferior del túmul es va desmuntar, es va obrir la cambra per aquella banda, i, amb les pedres del túmul, es van fer les dues parets laterals -que s'entreguen contra la llosa del fons- i la coberta de la cabana. És un monument molt dubtós, però hi ha molts precedents de la reconversió de megàlits en cabanes.