Ens traslladem

A partir d'avui tanquem aquest blog.
Les novetats que se segueixin produint entorn al megalitisme les anirem publicant al facebook.
https://www.facebook.com/albert.fabrega.37

Curiositats

El número 5 de la revista "el Mundial", publicava el setembre de 1911 un article, signat per Gorge Billote, titulat "El Gorsedd" (p. 459-464). Es tracta del "Gorsedd Barzed Gorenez Breiz Izel" que, pel que sembla, vol dir Societat dels Bards de Bretanya, i que es va copiar del Gorsedd Gal·lès. A la foto el dolmen que es veu és, de fet, un decorat de pedra, on el fals dolmen està envoltat d'un cercle de dotze falsos menhirs. El dolmen s'usa de tribuna des d'on els oradors fan els seus discursos.
De fet, la festa encara es celebra actualment cada any. La primera foto és la de "el Mundial" de 1911, la segona és de 1906, i la tercera és de 2015.

El nou dolmen de can Reparat (Romanyà de la Selva)

El 14 de juliol de 2016, el Jordi Fernández donava la notícia del descobriment, el 16 de maig anterior, d'un nou dolmen a Romanyà de la Selva, terme municipal de Santa Cristina d'Aro. La notícia va aparèixer en el seu blog tempspalamos.blogspot.com.es. Durant el mes d'agost diversos mitjans van recollir la notícia, entre altres "l'infomatiu en 3'" de RTVE (ho podeu veure a  http://www.rtve.es/alacarta/videos/linformatiu). El 15 de setembre vaig tenir ocasió de visitar-lo. Tot i que s'ha afirmat que es tracta d'un sepulcre de corredor, aquest no és evident, i només una excavació podria, potser, confirmar la seva tipologia. En qualsevol cas és un exemplar inèdit i força ben conservat.

La cista del camp de la Bruna (Lladurs)

Recentment, en fer una rompuda prop de les restes del mas de la Salada Vella, es va trobar una cista prehistòrica, que va ser excavada a finals de maig. Es tracta d'una cista soterrada, sense túmul, de tipus solsonià. El fet més important és que la sepultura era inviolada. Hi van aparèixer dos esquelets, un home i una dona, que sembla que van ser inhumats simultàniament.
L'home duia al voltant del coll un collaret de denes de variscita, un fet xocant respecte als nostres estàndards actuals. Sembla que es van trobar fragments de ceràmica a l'exterior, però a l'interior de la fosa no s'hi va recollir cap vas sencer, fet una mica estrany si realment la tomba no s'havia violat mai.
Actualment la cista torna a estar soterrada i l'indret marcat amb estaques. Seria molt desitjable que la cista s'obrís a la vista pública i fos visitable.
Podeu trobar més informació a:
https://tribunadarqueologia.blog.gencat.cat/2016/06/01/singular-troballa-duna-cista-megalitica-a-una-intervencio-durgencia-a-lladurs-solsones/

Cista de Serradavall (Tavertet)

El Jordi Costa m'ha donat a conèixer una nova cista inèdita al Collsacabra. Es troba al sud de la masia de la Serra, al lloc conegut com a Serradavall, molt a prop dels cingles dels Crous, i a uns 1.200 metres en línia recta del Puig de la Guardiola.
Té les restes visibles d'un túmul d'uns 5 m de diàmetre, però que possiblement era molt més gran, si una llosa clavada que es veu al nord era del peristàlit del túmul original. De la cambra, on s'aprecia un lleu cràter de violació, és visible part de la llosa sud i gairebé tota la llosa de llevant. Damunt del túmul hi ha tombada una llosa que segurament degué formar part de la coberta de la cambra. La cambra està orientada a SE.
Per les característiques que actualment són visibles, sembla una cista típica d'aquell sector, del tipus de la Vena i Rajols.

Santa Eugina de Solans (III)

Definitivament la capella de Santa Eugina de Solans està edificada sobre un túmul prehistòric. Una llegenda local afirma que sota la capella hi ha enterrat un batalló de guerrers, fet que mostra clarament que a la gent de l'indret no els havia passat desapercebuda la presència del túmul, que fa 22 m de diàmetre i uns 2 m d'alt, tot i que la part superior es va esplanar per fer-hi la capella.
És ben conegut arreu el fet de la cristianització dels megàlits, però és poc freqüent la presència de capelles i esglésies aixecades directament damunt del túmul. A Espanya, fins ara, l'únic cas ben conegut és el de la capella de Santa Cruz, a Cangas de Onís (Astúries), publicat el 1919 en la monografia del comte de la Vega del Sella "El dolmen de la capilla de Santa Cruz".
A Europa, el més conegut és el túmul del Mont Saint Michel, a Carnac, objecte de diverses excavacions, la primera de les quals es va fer el 1862, a càrrec de René Galles ("Les fouilles du Mont Saint-Michel en Carnac", Bulletin de la Société Polymathique du Morbihan, 1863, p. 7-17), Després, el 1877, hi va actuar James Miln ("Excavations at Carnac. The Bossenno and the Mont Saint Michel"). Més tard, Zacharie le Rouzic hi va fer diverses intervencions ("Tumulus du mont Saint-Michel: fouilles de 1900 à 1906", 51 p.).
Els únics altres casos de capelles sobre túmuls que coneixem a Europa són La Houge Bie, a l'illa de Jersey (Gran Bretanya), l'església-castell de Nin, a Croàcia, i l'església de Penedono, a Penela da Beira (Portugal).
El cas de Portugal és singular, en el sentit que hi ha un petit nombre de grans dolmens convertits en capelles, les anomenades antas-capela ("As antas-capela: contributos para o seu estudo em território português", Mário Nuno do Bento Antas, 2000). En realitat no són capelles aixecades damunt túmuls, sinó dolmens convertits en capelles, situant al seu interior un altar, aprofitant l'espai de la cambra dolmènica.
Santa Eugina és el primer i únic cas (de moment) a Catalunya d'una capella aixecada damunt un túmul funerari prehistòric, cosa que li dóna una importància rellevant.

Més sobre Santa Eugina

Va prenent cos la possibilitat que Santa Eugina de Solans estigui certament aixecada damunt un túmul, probablement prehistòric. Tant en les ortofotos de l'ICGC com de l'IGN, de diferents anys, es veu perfectament un túmul d'uns 22 m de diàmetre, al centre del qual s'aixeca la petita capella.
Recentment, l'IGN ha posat en servei el visor IBERPIX 3D, que amb unes ulleres anaglífiques (les que tenen un ull vermell i l'altre blau) permet veure les fotos aèries en 3D. En aquest cas, encara es veu més clarament l'anomalia geogràfica en el lloc on s'aixeca la capella.
Aquesta és la imatge 3D de Santa Eugina: