diumenge, 22 d’agost del 2010

El menhir del Pla de les Pruneres (Mollet del Vallès)

El mes d'abril de 2009, durant les obres del pàrquing del Pla de les Pruneres, a Mollet, a 10 metres sota el nivell del sòl, es va trobar aquest menhir. La pedra es va traslladar al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, a Sant Cugat, on el mes de setembre de 2009 van iniciar-se les tasques de restauració.
Al cap de més d'un any, l'11 de juny de 2010, es va tornar a plantar a Mollet, al parc de can Mulà, a 500 m en línia recta del seu lloc originari, i es va obrir a les visites públiques. La seva situació actual és a x=434162, y=4598941, z=62 (coordenades UTM, datum ED50). El lloc on es va trobar era a x=434652, y=4599010, z=60.
L'espai que s'ha adequat per a la seva exposició és tancat i vigilat. El menhir es troba dins un estoig de vidre o metacrilat. Suposo que és per aturar l'erosió de la pedra, per la pluja àcida i tot això (si no és així no se m'acut cap altra raó per la qual s'ha tancat amb un material que dificulta l'obtenció de fotos a causa de la reflexió de la llum). Totes aquestes mesures de protecció no ajuden gens a la promoció de les visites, però entenc que en vistes del personal que corre pel món no quedava més remei que una actuació dura. En qualsevol cas s'ha creat un lloc digne i rigorós. Fet i fet, el muntatge m'ha agradat, i la pedra, no cal dir-ho, s'ho val.
I ara, un parell de fotos:

dilluns, 16 d’agost del 2010

L'estupenda història de Pedro Vázquez de Orjas

L'any 1606 el rei Felip III va donar permís al clergue del monestir d'Oseira (San Cristovo de Cea, Ourense) Pedro Vázquez de Orjas (o Orjás), a través d'una "Real Cédula", perquè pogués obrir les màmoes del regne de Galicia a fi de treure'n els tresors d'or que hi havia amagats. Totes les riqueses recuperades es repartirien a mitges entre la Hisenda reial i el clergue.
Pedro Vázquez va donar àmplia difusió a l'ordre del rei, insistint que li donava el dret exclusiu per excavar els túmuls gallecs. Va fer penjar la cèdula en totes les esglésies i en va llegir el seu contingut per tots els aplecs on es reunia la gent. Com era d'esperar, l'efecte immediat va ser que els pagesos gallecs es van llençar a obrir les màmoes a la recerca dels tresors que, si algú en tenia algun dubte, era clar que havien de ser-hi, des del moment que el propi rei n'organitzava la seva recerca sistemàtica.
El poc que se sap d'aquest personatge el presenta sota una tèrbola llum. Sembla que Caravaggio el va pintar en el seu quadre dels Jugadors de Cartes. Seria el personatge del mig.

Per aturar l'allau de violacions de túmuls que la cèdula reial va provocar, Vázquez de Orjas va aconseguir que els jutges castiguessin amb multes i pressó als que obrien les màmoes. La documentació d'aquells processos s'ha conservat a  l'Arxiu del Regne de Galicia i ha estat estudiada amb detall per Marcos Martinón-Torres.
Aprofitant la meva estada anual a A Coruña vaig tenir ocasió de veure aquests papers, que en molts sentits són únics i fenomenals. Vegeu-ne algunes perles com a mostra:
D'entrada llegim que les diligències es fan per esbrinar l'obertura de las mámoas que por otro nombre llaman sepulturas antiguas de galigrecos xentiles que ay en este reyno de Galicia.
A alguns dels acusats se'ls retreu que hagin cabado una modorra para vuscar un tessoro dando crédito a una beedeira, hechicera y adebina.
Un dels acusats diu que davant la necessidad de una piedra grande para un forno la procuré buscar y desenterrar en una huerta y heredad mia donde ya otra bez abia sacado piedras.
Un dels testimonis afirma que un dels que va violar una màmoa abia llebado un gran ladrillo de oro y otras cosas.
Tot i amb això, un dels acusats reconeix que a l'excavar una màmoa no hallaron nada, y que no es mámoa, que es terre o maziço, y que puede sacar en el para su probecho las piedras.
La majoria de les màmoes de les que parla el document ja no existeixen, però encara en queden algunes. Una d'elles era la màmoa de Mollafariña, de la qual encara es poden veure les restes de la seva gran cambra.