Menhir del Pla de Tira i cassoletes de Querinall (Èller)

El Joan Closas ens ha donat a conèixer avui una pedra dreta que pot ser un nou menhir, a Èller (Cerdanya), i un nou grup de cassoletes no gaire lluny del menhir. La pedra fa 1,60 m d'alçada i és molt propera al termenat entre Èller i Cortàs, a 1450 m d'altitud. És fet amb els esquists típics de la zona. Les cassoletes es troben a la cara superior -molt plana- d'un aflorament d'esquist. Són a 1588 m d'altitud.

Menhir del Coll de Posa (Meranges)

Es tracta d'un petit menhir de granit, de 1,40 metres d'alçada, situat al sud del coll de Posa, aixecat en un lloc molt dominat sobre la plana de la Cerdanya, a poc més de 1700 m d'altitud. Ens el va donar a conèixer el Joan Closas. A la part inferior de la cara sud té gravada una creu potençada, fruit, com tantes vegades, de la cristianització del monument. Potser en algun moment va fer de terme, però l'actual terme entre Ger i Meranges passa uns 400 metres a llevant del menhir. Les roques que afloren a l'entorn, d'esquist, contenen diverses cassoletes.

Un altre dolmen a l'Alt Urgell: dolmen de la Torrota dels Moros

Darrerament, gràcies a l'esforç i l'interès de diverses persones, estan sorgint amb certa freqüència nous dòlmens a l'Alt Urgell. Ara és l'agent rural Manel Trepat qui ens ha informat d'un nou dolmen a 300 metres escassos, cap al sud-est, de l'anomenada Torrota dels Moros, a Castellbó. La Torrota dels Moros són les ruïnes d'una gran construcció medieval, probablement una domus.
El nou dolmen presenta un bon túmul, format, com és típic en  la zona, de pedruscall. Al seu centre, i en el punt més alt, és visible una gran llosa clavada, que correspon a un dels laterals de la cambra. No són visibles més lloses dretes, però al voltant del túmul, cap a la seva part inferior, es veuen, aquí i allà, restes de lloses que sens dubte pertanyien a les restants lloses laterals i a la coberta.

El dolmen del Bony de les Bigues

Fa uns dies el Manolo Lara i la seva muller, la Josefina Ranchal, de Gavà, van descobrir un nou dolmen a l'Alt Urgell, a mig camí entre la Creu del Ras de Conques i el coll de Burbre, a pocs metres de la pista anomenada el "Camí Pallarès", un antic camí que va d'Aravell (Montferrer i Castellbó) a la vall de Santa Magdalena i Tírvia.
La cambra, orientada al SE, està molt destruïda. Queden clavades la llosa lateral sud i la capçalera. Una gran llosa recolzada sobre la llosa sud podria ser la llosa lateral nord, però més aviat sembla la coberta de la cambra. A tocar aquesta estructura hi ha dues lloses planes a terra que serien parts de la llosa lateral nord i/o de la coberta.
A tocar les restes de la cambra, a la banda de llevant, és visible el cràter de violació. El monument conserva el túmul molt arranat, però encara visible. És circular i fa 12 metres de diàmetre. La part més ben conservada del túmul és a tocar la llosa de capçalera, on, entre l'herbei, és visible el pedruscall del tarter.
Aquest nou monument, inèdit, s'afegeix als que darrerament s'han localitzat per la zona, que sembla força inexplorada, ja que és l'única part de l'Alt Urgell que, a principis del segle XX, no van visitar ni Serra Vilaró ni Colominas. Potser per això no és casual que sigui aquí on estan apareixent més novetats en el món megalític català.
Tot i la pèssima llum que hi havia avui a l'indret, aquí en teniu dues fotografies.

Dolmens de Portugal

Portugal té magnífics exemplars de megàlits. A la zona de la vall del Duero, no lluny de Porto, n'hi ha uns quants de molt ben conservats. Alguns restaurats amb més o menys fortuna i d'altres que presenten encara un túmul gairebé complet. Aquí en teniu uns quants:

1) Anta de Fonte Coberta

 2) Anta de Pala da Moura

 3) Anta de Aboboreira

 4) Anta das Meninas do Castro 3

 5) Dolmen de Lamoso

 6) Anta da Cunha Baixa

 7) Anta de Sant Martinho de Anta

 8) Dolmen da Barrosa

 Com a curiositat final, aquestes pedres clavades formen part d'un cercle lític a Galicia, conegut com el Prado das Chantas. Hi ha opinions diverses. Hi ha qui diu que es tracta d'un cercle megalític i hi ha qui diu que és simplement un "curro". En qualsevol cas, si la foto fos d'Escòcia (per exemple) ningú dubtaria que es tracta d'un alineament de pedres prehistòriques.

Un nou dolmen a l'Alt Urgell

Fa uns dies el Lluís Obiols -incansable en la seva tasca cultural a l'Alt Urgell- va fer-nos arribar la notícia d'un possible nou dolmen a Farrera dels Llops. Ahir el vam anar a visitar. És un monument de petites dimensions, però conserva una part del túmul ben visible. Tot i que en principi caldria pensar que es tracta d'una cista, les lloses de la cambra que són visibles semblen indicar una planta subcircular formada -possiblement- per 7 o 8 petites lloses. Si aquesta impressió es confirmés ens trobaríem potser davant un petit sepulcre de corredor. De totes formes, el lloc és ple de brossa i es fa difícil determinar la planta i les dimensions de la cambra.
El topònim més proper que hem localitzat és la Font Grossa, així que si ningú dóna arguments de pes en sentit contrari seria el dolmen de la Font Grossa de Farrera dels Llops.
Aquí en teniu una foto.

Excavació del dolmen de la Llosa de Bescaran

Entre el 20 de juliol i el 15 d'agost, l'empresa ReGiraRocs i el seu creador i ànima, el Gerard Remolins, està excavant el dolmen de la Llosa de Bescaran amb l'ajuda de diversos voluntaris. Ahir hi vem fer una visita. La cosa està molt interessant. Surt un bon tarter i a la banda nord s'endevina perfectament el cròmlec que delimita el túmul, d'uns 12 metres de diàmetre, circular i amb la cambra ben centrada. La cambra ofereix unes dimensions considerables i les dues lloses laterals són monolítiques. ReGiraRocs és al Facebook, al Twiter i a Instagram, on podeu veure més fotos. Jo us en poso un parell de la visita d'ahir.

El dolmen del mas Gamarús

El dissabte 6 de juny, una colla de vint amics, coneguts i saludats, tocats pel megalitisme, vam visitar el retrobat dolmen del mas Gamarús, a Espolla, Alt Empordà.
Arribar-hi consisteix en una notable epopeia, que requereix uns esforços dignes de millor causa. En primer lloc, l'únic camí que hi porta, transitable només en 4*4 amb la tracció a les quatre rodes i en primera, o fins i tot posant la reductora, consisteix en gairebé 13 quilòmetres d'una infecta pista forestal, que necessita una hora de camí. A més a més, és una pista tancada tot l'any, i només s'obre el primer dissabte després de Corpus, per donar pas a l'aplec de Sant Genís d'Esprac. Per això vam ajuntar-nos tota la colla el dia 6 de juny, dia en què la benvolença divina ens va permetre endinsar-nos per aquells verals.
El camí és mitjanament acceptable fins a deixar la cruïlla que baixa a Sant Genís. A partir de llavors és horrible, i va fent marrades i creuant torrents fins arribar gairebé a la ratlla amb França.
Pel que fa al dolmen, està raonablement ben conservat. Però més que res l'esforç de visitar-lo es justifica perquè és un clàssic esmentat per Cazurro a la p. 48 de la seva obra Los monumentos megalíticos de la provincia de Gerona, on parla del dolmen que parece existe en el Mas Gamarús de Requesens, del cual no poseo más datos. Aquesta notícia la va recollir Pericot, el 1925, a la p. 109 de la seva tesi La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica, afegint que noticias particulares confirman su existencia así como permiten suponer que existen otros en la comarca, no dados a conocer todavía.
Aquí teniu una foto de l'església de Sant Genís d'Esprac, de l'església de Sant Martí de Baussitges i del dolmen del mas Gamarús.