Avui, amb el Josep Agustí, hem anat a visitar el dolmen de Castelló, a Prats de Molló. Es tracta d'una cambra pirinenca, descoberta fa un parell d'anys. Conserva un bon túmul, amb un peristàlit ben visible a la banda de ponent. La llosa lateral de ponent és totalment caiguda a l'interior de la cambra. La lateral de llevant està mig dreta, inclinada cap a l'interior. En algun moment el dolmen es va refer, aixecant la coberta, que devia estar caiguda en plegar-se les lloses laterals, i es va redreçar amb petits murets de pedra seca.
Per arribar al dolmen s'ha de deixar el cotxe al mas de les Garcies, a la sortida de Prats, i seguir a peu per un sender senyalitzat que, en uns 40-45 minuts de pujada sostinguda, ens porta al dolmen.
Podeu trobar més informació al web vellespedres.fr i al web de l'Association Archéologique des Pyrénées-Orientales (www.aapo-66.com). El dolmen es va publicar en el seu butlletí del 25.2.2012.
A pocs metres de les Garcies, a tocar el sender, es pot veure una creu i unes cassoletes gravades en un aflorament de pissarra.
dimarts, 21 d’octubre del 2014
dimecres, 4 de juny del 2014
El dolmen de la Foleda
Ahir, 4 de juny, amb el Josep Agustí vam visitar el dolmen de la Foleda, al municipi del Baix Pallars (Pallars Sobirà). Queda en una carena al sud, i per damunt, de l'estany de Montcortès, no gaire lluny dels dolmens de la Cabana de Perauba i dels Castellars d'en Pey. A la vora hi ha també el dolmen dubtós de Fontanelles.
El megàlit va ser excavat i restaurat no fa massa temps, i al seu costat hi ha un petit panell informatiu on s'explica que es va fer una datació de C-14 que va donar el segle XV abans de Crist. A la foto, al fons, s'endevina l'estany de Montcortès.
El megàlit va ser excavat i restaurat no fa massa temps, i al seu costat hi ha un petit panell informatiu on s'explica que es va fer una datació de C-14 que va donar el segle XV abans de Crist. A la foto, al fons, s'endevina l'estany de Montcortès.
dilluns, 14 d’abril del 2014
Pedra amb cassoletes al Bellver de Tagamanent
A l'entrada de la casa del Bellver, poc després de passat el Turó de Tagamanent i abans d'arribar al Pla de la Calma, hi ha dos fragments de blocs de pedra plens de cassoletes. Actualment formen part d'un banc a tocar la porta de la casa. Segurament provenen d'algun dels indrets del Pla de la Calma on s'han localitzat restes megalítiques. No gaire lluny hi ha la barraca del Ramon, on es troba la coneguda llosa gravada, avui una rèplica.
divendres, 11 d’octubre del 2013
Restauració de la cista del Pla del Coll
Fa pocs dies s'ha completat la restauració de la cista del Pla del Coll, de Balsareny, duta a terme per la restauradora Violant Bonet.
La cista va ser descoberta durant uns treballs fets en la carretera BP-4313, de Súria a Balsareny, a l'alçada del km. 45. Va ser publicada per primera vegada per Miquel Cura, al núm. 39 de la revista "Ilerda", l'any 1978.
En la primera foto (autor desconegut, Fons Miquel Cura i Morera, Museu Comarcal de Manresa), de voltants de l'any 1977, es pot veure a la dreta a Miquel Cura. La segona foto és de l'any 2004 i la tercera és de fa pocs dies, un cop acabada la restauració.
La cista va ser descoberta durant uns treballs fets en la carretera BP-4313, de Súria a Balsareny, a l'alçada del km. 45. Va ser publicada per primera vegada per Miquel Cura, al núm. 39 de la revista "Ilerda", l'any 1978.
En la primera foto (autor desconegut, Fons Miquel Cura i Morera, Museu Comarcal de Manresa), de voltants de l'any 1977, es pot veure a la dreta a Miquel Cura. La segona foto és de l'any 2004 i la tercera és de fa pocs dies, un cop acabada la restauració.
dimecres, 31 de juliol del 2013
Stonehenge
Tot i que actualment és una fira turística una mica angoixant, per la quantitat de gent que visita el monument, el lloc i les pedres són espectaculars, i són una anada obligatòria per als "megalitistes" de tot el planeta. És, sens dubte, el monument megalític més important de la terra.
dijous, 11 de juliol del 2013
Una notícia sobre el dolmen de Llanera
El 20 de gener de 1916, el bisbe de Solsona va demanar una subvenció a la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades per excavar el dolmen de Llanera. La Junta li va concedir 1.000 ptes. i el bisbe va encarregar al director del Museu Diocesà de Solsona, mossèn Joan Serra Vilaró l'excavació del dolmen. Un any després, el 10 de febrer de 1917, Serra Vilaró presentava la memòria de l'excavació, sense indicar quan s'havia dut a terme. Més tard, el 1927, a la seva obra Civilització Megalítica a Catalunya, Serra Vilaró, en donar la orientació del dolmen, deia que l'havia pres el juny de 1916. L'1 de juliol de 1916, el diari "El Pla de Bages", de Manresa, a la pàgina 3, publicava la notícia que adjuntem, on s'informava que s'estaven fent excavacions al dolmen de Llanera. Així que tot plegat ens indica que els treballs es van dur a terme els mesos de juny i juliol de 1916.
dissabte, 11 de maig del 2013
El dolmen de Burbre (Alt Urgell)
El proppassat 5 de maig el Miquel Ribó va donar notícia de la descoberta d'un nou dolmen en el municipi de Montferrer i Castellbó. Està situat a 300 metres a llevant del coll de Burbre, en el cim de la Roca del Carret. Conserva bona part del túmul, ben marcat per un peristàlit que sembla formar un anell interior, mentre que s'endevina un altre anell de pedres més exterior. L'anell interior fa 6 m de diàmetre en sentit E-W i 7 m en sentit N-S. L'exterior fa uns 8 m en totes les direccions. La cambra està orientada en el sentit E-W, sense que es pugui determinar en quina banda era la capçalera, ja que només conserva les dues lloses laterals i la coberta. La llosa de la banda de migdia, que en les fotos pot semblar un aflorament rocós natural, està caiguda gairebé del tot. Quan la cambra es va plegar per aquella banda, segurament a causa de la pressió de la coberta, la coberta va ser arrossegada i desplaçada cap al nord per l'empenta de la llosa sud, però no va arribar a caure, de manera que la cambra es va estabilitzar en un nou equilibri, tal i com es veu ara.
En la primera foto es pot apreciar perfectament el peristàlit. La segona foto està presa des de ponent cap a llevant i la tercera des de llevant cap a ponent; i, com que ens hem descuidat el jaló, en aquesta darrera foto us hi poso el Jordi Pasques, perquè us doni una idea de les dimensions de la cambra.
En la primera foto es pot apreciar perfectament el peristàlit. La segona foto està presa des de ponent cap a llevant i la tercera des de llevant cap a ponent; i, com que ens hem descuidat el jaló, en aquesta darrera foto us hi poso el Jordi Pasques, perquè us doni una idea de les dimensions de la cambra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


