El topònim més proper que hem localitzat és la Font Grossa, així que si ningú dóna arguments de pes en sentit contrari seria el dolmen de la Font Grossa de Farrera dels Llops.
Aquí en teniu una foto.
diumenge, 26 de juliol del 2015
Un nou dolmen a l'Alt Urgell
Fa uns dies el Lluís Obiols -incansable en la seva tasca cultural a l'Alt Urgell- va fer-nos arribar la notícia d'un possible nou dolmen a Farrera dels Llops. Ahir el vam anar a visitar. És un monument de petites dimensions, però conserva una part del túmul ben visible. Tot i que en principi caldria pensar que es tracta d'una cista, les lloses de la cambra que són visibles semblen indicar una planta subcircular formada -possiblement- per 7 o 8 petites lloses. Si aquesta impressió es confirmés ens trobaríem potser davant un petit sepulcre de corredor. De totes formes, el lloc és ple de brossa i es fa difícil determinar la planta i les dimensions de la cambra.
El topònim més proper que hem localitzat és la Font Grossa, així que si ningú dóna arguments de pes en sentit contrari seria el dolmen de la Font Grossa de Farrera dels Llops.
Aquí en teniu una foto.
El topònim més proper que hem localitzat és la Font Grossa, així que si ningú dóna arguments de pes en sentit contrari seria el dolmen de la Font Grossa de Farrera dels Llops.
Aquí en teniu una foto.
Excavació del dolmen de la Llosa de Bescaran
Entre el 20 de juliol i el 15 d'agost, l'empresa ReGiraRocs i el seu creador i ànima, el Gerard Remolins, està excavant el dolmen de la Llosa de Bescaran amb l'ajuda de diversos voluntaris. Ahir hi vem fer una visita. La cosa està molt interessant. Surt un bon tarter i a la banda nord s'endevina perfectament el cròmlec que delimita el túmul, d'uns 12 metres de diàmetre, circular i amb la cambra ben centrada. La cambra ofereix unes dimensions considerables i les dues lloses laterals són monolítiques. ReGiraRocs és al Facebook, al Twiter i a Instagram, on podeu veure més fotos. Jo us en poso un parell de la visita d'ahir.
diumenge, 7 de juny del 2015
El dolmen del mas Gamarús
El dissabte 6 de juny, una colla de vint amics, coneguts i saludats, tocats pel megalitisme, vam visitar el retrobat dolmen del mas Gamarús, a Espolla, Alt Empordà.
Arribar-hi consisteix en una notable epopeia, que requereix uns esforços dignes de millor causa. En primer lloc, l'únic camí que hi porta, transitable només en 4*4 amb la tracció a les quatre rodes i en primera, o fins i tot posant la reductora, consisteix en gairebé 13 quilòmetres d'una infecta pista forestal, que necessita una hora de camí. A més a més, és una pista tancada tot l'any, i només s'obre el primer dissabte després de Corpus, per donar pas a l'aplec de Sant Genís d'Esprac. Per això vam ajuntar-nos tota la colla el dia 6 de juny, dia en què la benvolença divina ens va permetre endinsar-nos per aquells verals.
El camí és mitjanament acceptable fins a deixar la cruïlla que baixa a Sant Genís. A partir de llavors és horrible, i va fent marrades i creuant torrents fins arribar gairebé a la ratlla amb França.
Pel que fa al dolmen, està raonablement ben conservat. Però més que res l'esforç de visitar-lo es justifica perquè és un clàssic esmentat per Cazurro a la p. 48 de la seva obra Los monumentos megalíticos de la provincia de Gerona, on parla del dolmen que parece existe en el Mas Gamarús de Requesens, del cual no poseo más datos. Aquesta notícia la va recollir Pericot, el 1925, a la p. 109 de la seva tesi La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica, afegint que noticias particulares confirman su existencia así como permiten suponer que existen otros en la comarca, no dados a conocer todavía.
Aquí teniu una foto de l'església de Sant Genís d'Esprac, de l'església de Sant Martí de Baussitges i del dolmen del mas Gamarús.
Arribar-hi consisteix en una notable epopeia, que requereix uns esforços dignes de millor causa. En primer lloc, l'únic camí que hi porta, transitable només en 4*4 amb la tracció a les quatre rodes i en primera, o fins i tot posant la reductora, consisteix en gairebé 13 quilòmetres d'una infecta pista forestal, que necessita una hora de camí. A més a més, és una pista tancada tot l'any, i només s'obre el primer dissabte després de Corpus, per donar pas a l'aplec de Sant Genís d'Esprac. Per això vam ajuntar-nos tota la colla el dia 6 de juny, dia en què la benvolença divina ens va permetre endinsar-nos per aquells verals.
El camí és mitjanament acceptable fins a deixar la cruïlla que baixa a Sant Genís. A partir de llavors és horrible, i va fent marrades i creuant torrents fins arribar gairebé a la ratlla amb França.
Pel que fa al dolmen, està raonablement ben conservat. Però més que res l'esforç de visitar-lo es justifica perquè és un clàssic esmentat per Cazurro a la p. 48 de la seva obra Los monumentos megalíticos de la provincia de Gerona, on parla del dolmen que parece existe en el Mas Gamarús de Requesens, del cual no poseo más datos. Aquesta notícia la va recollir Pericot, el 1925, a la p. 109 de la seva tesi La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica, afegint que noticias particulares confirman su existencia así como permiten suponer que existen otros en la comarca, no dados a conocer todavía.
Aquí teniu una foto de l'església de Sant Genís d'Esprac, de l'església de Sant Martí de Baussitges i del dolmen del mas Gamarús.
dimarts, 21 d’octubre del 2014
Dolmen de Castelló (Prats de Molló)
Avui, amb el Josep Agustí, hem anat a visitar el dolmen de Castelló, a Prats de Molló. Es tracta d'una cambra pirinenca, descoberta fa un parell d'anys. Conserva un bon túmul, amb un peristàlit ben visible a la banda de ponent. La llosa lateral de ponent és totalment caiguda a l'interior de la cambra. La lateral de llevant està mig dreta, inclinada cap a l'interior. En algun moment el dolmen es va refer, aixecant la coberta, que devia estar caiguda en plegar-se les lloses laterals, i es va redreçar amb petits murets de pedra seca.
Per arribar al dolmen s'ha de deixar el cotxe al mas de les Garcies, a la sortida de Prats, i seguir a peu per un sender senyalitzat que, en uns 40-45 minuts de pujada sostinguda, ens porta al dolmen.
Podeu trobar més informació al web vellespedres.fr i al web de l'Association Archéologique des Pyrénées-Orientales (www.aapo-66.com). El dolmen es va publicar en el seu butlletí del 25.2.2012.
A pocs metres de les Garcies, a tocar el sender, es pot veure una creu i unes cassoletes gravades en un aflorament de pissarra.
Per arribar al dolmen s'ha de deixar el cotxe al mas de les Garcies, a la sortida de Prats, i seguir a peu per un sender senyalitzat que, en uns 40-45 minuts de pujada sostinguda, ens porta al dolmen.
Podeu trobar més informació al web vellespedres.fr i al web de l'Association Archéologique des Pyrénées-Orientales (www.aapo-66.com). El dolmen es va publicar en el seu butlletí del 25.2.2012.
A pocs metres de les Garcies, a tocar el sender, es pot veure una creu i unes cassoletes gravades en un aflorament de pissarra.
dimecres, 4 de juny del 2014
El dolmen de la Foleda
Ahir, 4 de juny, amb el Josep Agustí vam visitar el dolmen de la Foleda, al municipi del Baix Pallars (Pallars Sobirà). Queda en una carena al sud, i per damunt, de l'estany de Montcortès, no gaire lluny dels dolmens de la Cabana de Perauba i dels Castellars d'en Pey. A la vora hi ha també el dolmen dubtós de Fontanelles.
El megàlit va ser excavat i restaurat no fa massa temps, i al seu costat hi ha un petit panell informatiu on s'explica que es va fer una datació de C-14 que va donar el segle XV abans de Crist. A la foto, al fons, s'endevina l'estany de Montcortès.
El megàlit va ser excavat i restaurat no fa massa temps, i al seu costat hi ha un petit panell informatiu on s'explica que es va fer una datació de C-14 que va donar el segle XV abans de Crist. A la foto, al fons, s'endevina l'estany de Montcortès.
dilluns, 14 d’abril del 2014
Pedra amb cassoletes al Bellver de Tagamanent
A l'entrada de la casa del Bellver, poc després de passat el Turó de Tagamanent i abans d'arribar al Pla de la Calma, hi ha dos fragments de blocs de pedra plens de cassoletes. Actualment formen part d'un banc a tocar la porta de la casa. Segurament provenen d'algun dels indrets del Pla de la Calma on s'han localitzat restes megalítiques. No gaire lluny hi ha la barraca del Ramon, on es troba la coneguda llosa gravada, avui una rèplica.
divendres, 11 d’octubre del 2013
Restauració de la cista del Pla del Coll
Fa pocs dies s'ha completat la restauració de la cista del Pla del Coll, de Balsareny, duta a terme per la restauradora Violant Bonet.
La cista va ser descoberta durant uns treballs fets en la carretera BP-4313, de Súria a Balsareny, a l'alçada del km. 45. Va ser publicada per primera vegada per Miquel Cura, al núm. 39 de la revista "Ilerda", l'any 1978.
En la primera foto (autor desconegut, Fons Miquel Cura i Morera, Museu Comarcal de Manresa), de voltants de l'any 1977, es pot veure a la dreta a Miquel Cura. La segona foto és de l'any 2004 i la tercera és de fa pocs dies, un cop acabada la restauració.
La cista va ser descoberta durant uns treballs fets en la carretera BP-4313, de Súria a Balsareny, a l'alçada del km. 45. Va ser publicada per primera vegada per Miquel Cura, al núm. 39 de la revista "Ilerda", l'any 1978.
En la primera foto (autor desconegut, Fons Miquel Cura i Morera, Museu Comarcal de Manresa), de voltants de l'any 1977, es pot veure a la dreta a Miquel Cura. La segona foto és de l'any 2004 i la tercera és de fa pocs dies, un cop acabada la restauració.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)