Fa uns dies el Manolo Lara i la seva muller, la Josefina Ranchal, de Gavà, van descobrir un nou dolmen a l'Alt Urgell, a mig camí entre la Creu del Ras de Conques i el coll de Burbre, a pocs metres de la pista anomenada el "Camí Pallarès", un antic camí que va d'Aravell (Montferrer i Castellbó) a la vall de Santa Magdalena i Tírvia.
La cambra, orientada al SE, està molt destruïda. Queden clavades la llosa lateral sud i la capçalera. Una gran llosa recolzada sobre la llosa sud podria ser la llosa lateral nord, però més aviat sembla la coberta de la cambra. A tocar aquesta estructura hi ha dues lloses planes a terra que serien parts de la llosa lateral nord i/o de la coberta.
A tocar les restes de la cambra, a la banda de llevant, és visible el cràter de violació. El monument conserva el túmul molt arranat, però encara visible. És circular i fa 12 metres de diàmetre. La part més ben conservada del túmul és a tocar la llosa de capçalera, on, entre l'herbei, és visible el pedruscall del tarter.
Aquest nou monument, inèdit, s'afegeix als que darrerament s'han localitzat per la zona, que sembla força inexplorada, ja que és l'única part de l'Alt Urgell que, a principis del segle XX, no van visitar ni Serra Vilaró ni Colominas. Potser per això no és casual que sigui aquí on estan apareixent més novetats en el món megalític català.
Tot i la pèssima llum que hi havia avui a l'indret, aquí en teniu dues fotografies.
dilluns, 7 de setembre del 2015
dissabte, 29 d’agost del 2015
Dolmens de Portugal
Portugal té magnífics exemplars de megàlits. A la zona de la vall del Duero, no lluny de Porto, n'hi ha uns quants de molt ben conservats. Alguns restaurats amb més o menys fortuna i d'altres que presenten encara un túmul gairebé complet. Aquí en teniu uns quants:
1) Anta de Fonte Coberta
2) Anta de Pala da Moura
3) Anta de Aboboreira
4) Anta das Meninas do Castro 3
5) Dolmen de Lamoso
6) Anta da Cunha Baixa
7) Anta de Sant Martinho de Anta
8) Dolmen da Barrosa
Com a curiositat final, aquestes pedres clavades formen part d'un cercle lític a Galicia, conegut com el Prado das Chantas. Hi ha opinions diverses. Hi ha qui diu que es tracta d'un cercle megalític i hi ha qui diu que és simplement un "curro". En qualsevol cas, si la foto fos d'Escòcia (per exemple) ningú dubtaria que es tracta d'un alineament de pedres prehistòriques.
1) Anta de Fonte Coberta
2) Anta de Pala da Moura
3) Anta de Aboboreira
4) Anta das Meninas do Castro 3
5) Dolmen de Lamoso
6) Anta da Cunha Baixa
7) Anta de Sant Martinho de Anta
8) Dolmen da Barrosa
Com a curiositat final, aquestes pedres clavades formen part d'un cercle lític a Galicia, conegut com el Prado das Chantas. Hi ha opinions diverses. Hi ha qui diu que es tracta d'un cercle megalític i hi ha qui diu que és simplement un "curro". En qualsevol cas, si la foto fos d'Escòcia (per exemple) ningú dubtaria que es tracta d'un alineament de pedres prehistòriques.
diumenge, 26 de juliol del 2015
Un nou dolmen a l'Alt Urgell
Fa uns dies el Lluís Obiols -incansable en la seva tasca cultural a l'Alt Urgell- va fer-nos arribar la notícia d'un possible nou dolmen a Farrera dels Llops. Ahir el vam anar a visitar. És un monument de petites dimensions, però conserva una part del túmul ben visible. Tot i que en principi caldria pensar que es tracta d'una cista, les lloses de la cambra que són visibles semblen indicar una planta subcircular formada -possiblement- per 7 o 8 petites lloses. Si aquesta impressió es confirmés ens trobaríem potser davant un petit sepulcre de corredor. De totes formes, el lloc és ple de brossa i es fa difícil determinar la planta i les dimensions de la cambra.
El topònim més proper que hem localitzat és la Font Grossa, així que si ningú dóna arguments de pes en sentit contrari seria el dolmen de la Font Grossa de Farrera dels Llops.
Aquí en teniu una foto.
El topònim més proper que hem localitzat és la Font Grossa, així que si ningú dóna arguments de pes en sentit contrari seria el dolmen de la Font Grossa de Farrera dels Llops.
Aquí en teniu una foto.
Excavació del dolmen de la Llosa de Bescaran
Entre el 20 de juliol i el 15 d'agost, l'empresa ReGiraRocs i el seu creador i ànima, el Gerard Remolins, està excavant el dolmen de la Llosa de Bescaran amb l'ajuda de diversos voluntaris. Ahir hi vem fer una visita. La cosa està molt interessant. Surt un bon tarter i a la banda nord s'endevina perfectament el cròmlec que delimita el túmul, d'uns 12 metres de diàmetre, circular i amb la cambra ben centrada. La cambra ofereix unes dimensions considerables i les dues lloses laterals són monolítiques. ReGiraRocs és al Facebook, al Twiter i a Instagram, on podeu veure més fotos. Jo us en poso un parell de la visita d'ahir.
diumenge, 7 de juny del 2015
El dolmen del mas Gamarús
El dissabte 6 de juny, una colla de vint amics, coneguts i saludats, tocats pel megalitisme, vam visitar el retrobat dolmen del mas Gamarús, a Espolla, Alt Empordà.
Arribar-hi consisteix en una notable epopeia, que requereix uns esforços dignes de millor causa. En primer lloc, l'únic camí que hi porta, transitable només en 4*4 amb la tracció a les quatre rodes i en primera, o fins i tot posant la reductora, consisteix en gairebé 13 quilòmetres d'una infecta pista forestal, que necessita una hora de camí. A més a més, és una pista tancada tot l'any, i només s'obre el primer dissabte després de Corpus, per donar pas a l'aplec de Sant Genís d'Esprac. Per això vam ajuntar-nos tota la colla el dia 6 de juny, dia en què la benvolença divina ens va permetre endinsar-nos per aquells verals.
El camí és mitjanament acceptable fins a deixar la cruïlla que baixa a Sant Genís. A partir de llavors és horrible, i va fent marrades i creuant torrents fins arribar gairebé a la ratlla amb França.
Pel que fa al dolmen, està raonablement ben conservat. Però més que res l'esforç de visitar-lo es justifica perquè és un clàssic esmentat per Cazurro a la p. 48 de la seva obra Los monumentos megalíticos de la provincia de Gerona, on parla del dolmen que parece existe en el Mas Gamarús de Requesens, del cual no poseo más datos. Aquesta notícia la va recollir Pericot, el 1925, a la p. 109 de la seva tesi La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica, afegint que noticias particulares confirman su existencia así como permiten suponer que existen otros en la comarca, no dados a conocer todavía.
Aquí teniu una foto de l'església de Sant Genís d'Esprac, de l'església de Sant Martí de Baussitges i del dolmen del mas Gamarús.
Arribar-hi consisteix en una notable epopeia, que requereix uns esforços dignes de millor causa. En primer lloc, l'únic camí que hi porta, transitable només en 4*4 amb la tracció a les quatre rodes i en primera, o fins i tot posant la reductora, consisteix en gairebé 13 quilòmetres d'una infecta pista forestal, que necessita una hora de camí. A més a més, és una pista tancada tot l'any, i només s'obre el primer dissabte després de Corpus, per donar pas a l'aplec de Sant Genís d'Esprac. Per això vam ajuntar-nos tota la colla el dia 6 de juny, dia en què la benvolença divina ens va permetre endinsar-nos per aquells verals.
El camí és mitjanament acceptable fins a deixar la cruïlla que baixa a Sant Genís. A partir de llavors és horrible, i va fent marrades i creuant torrents fins arribar gairebé a la ratlla amb França.
Pel que fa al dolmen, està raonablement ben conservat. Però més que res l'esforç de visitar-lo es justifica perquè és un clàssic esmentat per Cazurro a la p. 48 de la seva obra Los monumentos megalíticos de la provincia de Gerona, on parla del dolmen que parece existe en el Mas Gamarús de Requesens, del cual no poseo más datos. Aquesta notícia la va recollir Pericot, el 1925, a la p. 109 de la seva tesi La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica, afegint que noticias particulares confirman su existencia así como permiten suponer que existen otros en la comarca, no dados a conocer todavía.
Aquí teniu una foto de l'església de Sant Genís d'Esprac, de l'església de Sant Martí de Baussitges i del dolmen del mas Gamarús.
dimarts, 21 d’octubre del 2014
Dolmen de Castelló (Prats de Molló)
Avui, amb el Josep Agustí, hem anat a visitar el dolmen de Castelló, a Prats de Molló. Es tracta d'una cambra pirinenca, descoberta fa un parell d'anys. Conserva un bon túmul, amb un peristàlit ben visible a la banda de ponent. La llosa lateral de ponent és totalment caiguda a l'interior de la cambra. La lateral de llevant està mig dreta, inclinada cap a l'interior. En algun moment el dolmen es va refer, aixecant la coberta, que devia estar caiguda en plegar-se les lloses laterals, i es va redreçar amb petits murets de pedra seca.
Per arribar al dolmen s'ha de deixar el cotxe al mas de les Garcies, a la sortida de Prats, i seguir a peu per un sender senyalitzat que, en uns 40-45 minuts de pujada sostinguda, ens porta al dolmen.
Podeu trobar més informació al web vellespedres.fr i al web de l'Association Archéologique des Pyrénées-Orientales (www.aapo-66.com). El dolmen es va publicar en el seu butlletí del 25.2.2012.
A pocs metres de les Garcies, a tocar el sender, es pot veure una creu i unes cassoletes gravades en un aflorament de pissarra.
Per arribar al dolmen s'ha de deixar el cotxe al mas de les Garcies, a la sortida de Prats, i seguir a peu per un sender senyalitzat que, en uns 40-45 minuts de pujada sostinguda, ens porta al dolmen.
Podeu trobar més informació al web vellespedres.fr i al web de l'Association Archéologique des Pyrénées-Orientales (www.aapo-66.com). El dolmen es va publicar en el seu butlletí del 25.2.2012.
A pocs metres de les Garcies, a tocar el sender, es pot veure una creu i unes cassoletes gravades en un aflorament de pissarra.
dimecres, 4 de juny del 2014
El dolmen de la Foleda
Ahir, 4 de juny, amb el Josep Agustí vam visitar el dolmen de la Foleda, al municipi del Baix Pallars (Pallars Sobirà). Queda en una carena al sud, i per damunt, de l'estany de Montcortès, no gaire lluny dels dolmens de la Cabana de Perauba i dels Castellars d'en Pey. A la vora hi ha també el dolmen dubtós de Fontanelles.
El megàlit va ser excavat i restaurat no fa massa temps, i al seu costat hi ha un petit panell informatiu on s'explica que es va fer una datació de C-14 que va donar el segle XV abans de Crist. A la foto, al fons, s'endevina l'estany de Montcortès.
El megàlit va ser excavat i restaurat no fa massa temps, i al seu costat hi ha un petit panell informatiu on s'explica que es va fer una datació de C-14 que va donar el segle XV abans de Crist. A la foto, al fons, s'endevina l'estany de Montcortès.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

