El misteri de la capella de Santa Eugina

En la mateixa visita d'ahir, 19 de febrer de 2016, el Manel Trepat ens va cridar l'atenció sobre una curiosa capella, situada en un indret notable. Es tracta d'una petita esglesiola, dedicada a Santa Eugina (sic) (suposem que Eugènia?). Allò que és destacable és que la capella està sobrealçada del terreny que l'envolta, i sembla construïda sobre un túmul. Si això fos així, seria el primer cas, a Catalunya, d'una església situada exactament al damunt d'un túmul prehistòric. El precedent més conegut a Espanya és el de la capella de la Santa Cruz, a Cangas de Onís (Astúries). En qualsevol cas, ara per ara, és una qüestió oberta, la de si realment el monticle sobre el qual s'alça la capella és antròpic i, en cas afirmatiu, si es tracta d'un túmul prehistòric, o, simplement, és una irregularitat del terreny.

El dolmen de Gavernet, el túmul de Mardiscla i la cabana de lo Sell

Ahir, 19 de febrer de 2016, amb el Manel Trepat i el Gerard Remolins, vam visitar diverses noves estructures, que el Manel ha localitzat a l'Alt Urgell.
El primer monument és un dolmen inèdit: el dolmen de Gavernet, a Aravell (Montferrer i Castellbó). Es tracta d'un petit sepulcre, possiblement de planta subcircular, amb un túmul d'uns 7 m de diàmetre, perfectament visible. Queden dretes algunes de les petites lloses laterals.
El següent és un gran tarter, a Mardiscla. No són visibles lloses de la possible cambra, ni cràter de violació. Tampoc s'aprecia cap mena de cròmlec. Això fa que la seva adscripció prehistòrica sigui dubtosa, tot i que el tarter és fet amb pedres de mesura molt uniforme i té un diàmetre de 12 m.
El tercer és una cabana enrunada a lo Sell, damunt de Pallerols del Cantó. La cabana està atrinxerada per la banda nord, i al seu interior hi ha, al fons, una llosa dreta i una altra que es recolza damunt seu. A l'exterior, per la mateixa banda nord, són visibles restes del què podia haver estat el túmul. Per la banda sud, el terreny està retallat formant un marge. Dóna la sensació que la meitat inferior del túmul es va desmuntar, es va obrir la cambra per aquella banda, i, amb les pedres del túmul, es van fer les dues parets laterals -que s'entreguen contra la llosa del fons- i la coberta de la cabana. És un monument molt dubtós, però hi ha molts precedents de la reconversió de megàlits en cabanes.

Menhir del Pla de Tira i cassoletes de Querinall (Èller)

El Joan Closas ens ha donat a conèixer avui una pedra dreta que pot ser un nou menhir, a Èller (Cerdanya), i un nou grup de cassoletes no gaire lluny del menhir. La pedra fa 1,60 m d'alçada i és molt propera al termenat entre Èller i Cortàs, a 1450 m d'altitud. És fet amb els esquists típics de la zona. Les cassoletes es troben a la cara superior -molt plana- d'un aflorament d'esquist. Són a 1588 m d'altitud.

Menhir del Coll de Posa (Meranges)

Es tracta d'un petit menhir de granit, de 1,40 metres d'alçada, situat al sud del coll de Posa, aixecat en un lloc molt dominat sobre la plana de la Cerdanya, a poc més de 1700 m d'altitud. Ens el va donar a conèixer el Joan Closas. A la part inferior de la cara sud té gravada una creu potençada, fruit, com tantes vegades, de la cristianització del monument. Potser en algun moment va fer de terme, però l'actual terme entre Ger i Meranges passa uns 400 metres a llevant del menhir. Les roques que afloren a l'entorn, d'esquist, contenen diverses cassoletes.

Un altre dolmen a l'Alt Urgell: dolmen de la Torrota dels Moros

Darrerament, gràcies a l'esforç i l'interès de diverses persones, estan sorgint amb certa freqüència nous dòlmens a l'Alt Urgell. Ara és l'agent rural Manel Trepat qui ens ha informat d'un nou dolmen a 300 metres escassos, cap al sud-est, de l'anomenada Torrota dels Moros, a Castellbó. La Torrota dels Moros són les ruïnes d'una gran construcció medieval, probablement una domus.
El nou dolmen presenta un bon túmul, format, com és típic en  la zona, de pedruscall. Al seu centre, i en el punt més alt, és visible una gran llosa clavada, que correspon a un dels laterals de la cambra. No són visibles més lloses dretes, però al voltant del túmul, cap a la seva part inferior, es veuen, aquí i allà, restes de lloses que sens dubte pertanyien a les restants lloses laterals i a la coberta.

El dolmen del Bony de les Bigues

Fa uns dies el Manolo Lara i la seva muller, la Josefina Ranchal, de Gavà, van descobrir un nou dolmen a l'Alt Urgell, a mig camí entre la Creu del Ras de Conques i el coll de Burbre, a pocs metres de la pista anomenada el "Camí Pallarès", un antic camí que va d'Aravell (Montferrer i Castellbó) a la vall de Santa Magdalena i Tírvia.
La cambra, orientada al SE, està molt destruïda. Queden clavades la llosa lateral sud i la capçalera. Una gran llosa recolzada sobre la llosa sud podria ser la llosa lateral nord, però més aviat sembla la coberta de la cambra. A tocar aquesta estructura hi ha dues lloses planes a terra que serien parts de la llosa lateral nord i/o de la coberta.
A tocar les restes de la cambra, a la banda de llevant, és visible el cràter de violació. El monument conserva el túmul molt arranat, però encara visible. És circular i fa 12 metres de diàmetre. La part més ben conservada del túmul és a tocar la llosa de capçalera, on, entre l'herbei, és visible el pedruscall del tarter.
Aquest nou monument, inèdit, s'afegeix als que darrerament s'han localitzat per la zona, que sembla força inexplorada, ja que és l'única part de l'Alt Urgell que, a principis del segle XX, no van visitar ni Serra Vilaró ni Colominas. Potser per això no és casual que sigui aquí on estan apareixent més novetats en el món megalític català.
Tot i la pèssima llum que hi havia avui a l'indret, aquí en teniu dues fotografies.

Dolmens de Portugal

Portugal té magnífics exemplars de megàlits. A la zona de la vall del Duero, no lluny de Porto, n'hi ha uns quants de molt ben conservats. Alguns restaurats amb més o menys fortuna i d'altres que presenten encara un túmul gairebé complet. Aquí en teniu uns quants:

1) Anta de Fonte Coberta

 2) Anta de Pala da Moura

 3) Anta de Aboboreira

 4) Anta das Meninas do Castro 3

 5) Dolmen de Lamoso

 6) Anta da Cunha Baixa

 7) Anta de Sant Martinho de Anta

 8) Dolmen da Barrosa

 Com a curiositat final, aquestes pedres clavades formen part d'un cercle lític a Galicia, conegut com el Prado das Chantas. Hi ha opinions diverses. Hi ha qui diu que es tracta d'un cercle megalític i hi ha qui diu que és simplement un "curro". En qualsevol cas, si la foto fos d'Escòcia (per exemple) ningú dubtaria que es tracta d'un alineament de pedres prehistòriques.